Mediambient i sostenibilitat

Podreu trobar tota la informació relacionada amb el Mediambient i sostenibilitat dins d’aquest apartat.

Municipi per l'energia pública

Pacte d'alcaldes per una energia sostenible local

Bonificacions en l’impost per a vehicles elèctrics i/o amb etiqueta ambiental ECO

El Ple ordinari del dia 01-03-2018 va aprovar inicialment la introducció d’una bonificació del 50% en l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica que siguin elèctrics i/o disposin de l’etiqueta ECO conseqüència de les seves característiques i incidència en el medi ambient (GLP, flexifuel, GNL, GNC,…). Per tal d’acreditar les característiques del vehicle per poder optar a la bonificació caldrà aportar alguna de la següent documentació:

  1. Permís de circulació del vehicle objecte de bonificació (original).
  2. Targeta d’Inspecció Tècnica del vehicle (ITV) amb el corresponent reconeixement en vigor (original).
  3. Qualsevol altre mitjà de prova que acrediti el dret a gaudir d’alguna d’aquestes bonificacions de l’impost.

Servei de deixalleria mòbil i recollida de trastos

DEIXALLERIA MÒBIL Dies de recollida de la Deixalleria Mòbil durant l’any 2019: 18 de gener; 15 de febrer; 15 de març; 26 d’abril; 17 de maig; 21 de juny; 19 de juliol; 23 d’agost; 20 de setembre; 18 d’octubre; 22 de novembre; 27 de desembre. Lloc: sector de la bàscula. Horari: de 9 a 13 h. També podeu dur el vostre material de rebuig a la Deixalleria Comarcal de Puigpalter, a Banyoles. L’horari és de dilluns a dissabte de 9h a 19h, horari seguit. És un servei completament gratuït. Podeu trobar més informació a l’àrea de medi ambient del Consell Comarcal del Pla de l’Estany


RECOLLIDA DE TRASTOS (VOLUMINOSOS) Es consideren residus voluminosos tots aquells materials que es generen a les llars i que, pel seu volum i tipologia, no es poden dipositar en els contenidors de carrer, o bé que per a un particular és difícil de portar a la deixalleria, com són mobles, matalassos, electrodomèstics, trastos vells, etc. Amb aquest tipus de recollida es pretén evitar el dipòsit d’aquests materials dins els contenidors d’escombraries, impedir l’acumulació indiscriminada a les àrees de contenidors i evitar els abocaments incontrolats a la via pública. El calendari de recollida és el següent:

  • Banyoles: cada dimarts i divendres feiner
  • Crespià, Esponellà, Fontcoberta i Vilademuls: 1r i 3r dimecres feiners de cada mes
  • Camós, Palol de Revardit, Sant Miquel de Campmajor i Serinyà: 2n i 4t dimecres feiners de cada mes.
  • Cornellà del Terri: cada dijous feiner
  • Porqueres porta a porta: cada 1r dilluns feiner de mes (la recollida es farà davant l’habitatge)

Els veïns hauran de portar els voluminosos a l’àrea d’aportació el dia abans, després de les 18 h. a excepció de Porqueres que es fa Porta a Porta S’ha de trucar prèviament al telèfon d’atenció a l’usuari: 972.58.18.58. Aquest establirà el dia, l’hora i el lloc en què es farà la recollida, que coincidirà amb el dia definit al calendari de recollida.

Moció sobre l'ús del glisofat al municipi

El Ple de data 14 de desembre de 2017 va aprovar, per unanimitat, la moció sobre l’ús del glisofat al municipi de Sant Miquel de Campmajor. Prèviament, es va enviar una carta al Departament de Carreteres de la Generalitat de Catalunya per tal de que no utilitzin mai més aquest producte dins el municipi de Sant Miquel de Campmajor. Podeu consultar els següents documents:

RECICLOS

RECICLOS, la campanya de reciclatge d’envasos Després dels bons resultats de la 1ª fase que va obtenir la prova pilot de Reciclos al Pla de l’Estany, es decideix apostar per una següent fase que vol incloure tots els municipis de la comarca. La prova pilot Reciclos, que l’any passat es va posar en marxa a Fontcoberta i a Banyoles per augmentar el reciclatge d’envasos, inicia una segona fase més ambiciosa. Un projecte d’Ecoembes, el Consell Comarcal del Pla de l’Estany i el suport de la Generalitat, la prova s’estendrà a tot el Pla de l’Estany fins a finals d’any. Una de les novetats és que es potenciaran les recompenses col·lectives, de manera que els participants que ho facin bé, podran bescanviar els seus punts «Reciclos» fent aportacions a projectes locals. També es mantindran les recompenses individuals, com ara rifes o sortejos mensuals. Com funciona? RECICLOSInfogràficPlaEstanycat

Podeu obtenir més informació al seu enllaç web

Decàleg del visitant responsable

1- Conversa amb la gent que viu al territori, l’intercanvi t’enriquirà

Gaudeix d’una bona conversa amb un pastor que trobis fent un itinerari, amb el guia que t’acompanya o amb la persona que regenta l’allotjament on dorms o el restaurant on has dinat. Són moments únics que t’ajudaran a entendre millor la realitat del territori que has visitat.

2-Viu les tradicions, les festes i les fires locals, són un patrimoni cultural immaterial en rigorós directe

Si coincideix amb els dies de la teva estada, no dubtis en assistir a festes o altres esdeveniments tradicionals que s’estiguin celebrant al territori. Coneixeràs les tradicions, sentiràs la cultura, t’emocionaràs amb la població local.

 

3- Tasta la gastronomia i els productes locals, i apropa’t als establiments on es produeixen

Als restaurants on vagis, tria i gaudeix dels plats cuinats amb productes locals (guisats, sopes, carns, vins, postres, etc.). A més de ser km 0, amb tot el que això comporta, estan boníssims.

 

4- Gaudeix, amb respecte, de la fauna, la flora i el patrimoni geològic, i fes el mateix amb el bestiar de muntanya

Quan estiguis a la muntanya, segueix els camins senyalitzats i respecta els animals que hi viuen, tant el bestiar domèstic com la fauna salvatge, evitant molestar-los i espantar-los. Respectar el medi també vol dir deixar-hi tot allò que veus i que t’agrada: roques, fòssils, flors, plantes o altres elements naturals.

 

5-Minimitza el teu consum de recursos, i deixa el medi tal com t’agradaria trobar-te’l

A l’allotjament on dormis, consumeix aigua i electricitat de manera responsable, reutilitzant, per exemple, les tovalloles o apagant els llums quan no siguin necessaris. Un cop a la muntanya, emporta’t totes les deixalles que generis i, fins i tot, recull aquelles que hagin deixat altres persones incíviques i sobretot no obris fils elèctrics i en el cas de fer-ho torna a tancar-los.

 

6- Retorna a la natura i al territori una part de la felicitat que t’han aportat durant l’estada

Quan gaudim, som agraïts. Si la teva estada t’ha regalat estones de felicitat, ajuda a millorar el territori que has visitat. Pregunta als guies, als allotjaments o als centres de visitants per iniciatives o entitats locals que treballen per conservar o recuperar el patrimoni natural i cultural.

Col·labora-hi, aporta el teu gra de sorra.

Bonificació Impost d'obres per l'instal·lació de plaques solars

ORDENANÇA FISCAL NÚM. 3–REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS, INSTAL·LACIONS I OBRES (ICIO) Article 6è.-Beneficis fiscals de concessió potestativa. Es concedirà una bonificació del 95 per cent de la quota de l’impost a favor de les construccions, instal·lacions o obres a les quals s’incorporin sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar per a autoconsum. L’aplicació d’aquesta bonificació està condicionada al fet que les instal·lacions per a producció de calor incloguin col·lectors que disposin de l’homologació corresponent de l’administració competent. No es concedirà aquesta bonificació quan la implantació d’aquests sistemes sigui obligatòria segons la normativa urbanística o específica de la matèria. El còmput de la bonificació s’efectuarà sobre la part de la quota referida al cost específic dels sistemes indicats, que haurà de consignar-se separadament respecte del pressupost total de la construcció, instal·lació o obra i només pels elements que garanteixin aprofitaments superiors als mínims establerts per la normativa vigent (codi tècnic de l’edificació –RD 314/2006–, o altre que sigui promulgada).

Bonificació IBI per l'instal·lació de plaques solars

ORDENANÇA FISCAL NÚM. 1-REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES.

Article 11è. Bonificacions potestatives

Gaudiran d’una bonificació del 50 per cent de la quota íntegra de l’impost els béns immobles en els quals s’hagin instal·lat sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol, sense estar obligats a això per la normativa urbanística o les ordenances municipals.

És requisit indispensable que les instal·lacions per a producció de calor incloguin col·lectors que disposin de la corresponent homologació de l’Administració competent.

Per a gaudir de la bonificació, el subjecte passiu haurà de sol·licitar-la i presentar la següent documentació:

 -Cèdula d’habitabilitat.

 -Certificat d’homologació dels col·lectors.

 -Còpia del projecte tècnic que acompanyava a la sol·licitud de llicència urbanística, el qual ha d’incloure la instal·lació del sistema per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar.

-Còpia del rebut anual de l’IBI, o de document que permeti identificar de manera indubtable la ubicació i descripció del bé immoble, inclosa la referència cadastral.

Aquesta bonificació, que tindrà caràcter pregat, es concedirà per un període màxim de 3 anys i un import total màxim de 300 euros/any i es mantindrà mentre no variïn les circumstàncies determinants del seu atorgament.

Els contribuents hauran de comunicar qualsevol modificació a l’Ajuntament.

Per a gaudir de la bonificació es requerirà que el subjecte passiu l’hagi sol·licitada abans que les respectives liquidacions adquireixin fermesa.

PAES: Pla d'acció supramunicipal per l'energia sostenible

MESURES DE PREVENCIÓ DELS INCENDIS FORESTALS EN LES URBANITZACIONS, ELS NUCLIS DE POBLACIÓ, LES EDIFICACIONS I LES INSTAL·LACIONS SITUATS EN TERRENYS FORESTALS

MESURES DE PREVENCIÓ DELS INCENDIS FORESTALS EN LES URBANITZACIONS, ELS NUCLIS DE POBLACIÓ, LES EDIFICACIONS I LES INSTAL·LACIONS SITUATS EN TERRENYS FORESTALS

OBJECTIUS
La Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals, modificada per la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.
Aquesta llei preveu la realització d’un plànol de les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals o en la franja de 500 metres que els envolta.
L’objectiu d’aquest document és l’elaboració del plànol de delimitació que ha de determinar les urbanitzacions, les edificacions i les instal·lacions situades en el terme municipal de Sant Miquel de Campmajor. Així com determinar les fases d’execució dels treballs que cal efectuar per complir les obligacions establertes per l’article 3 de la Llei 5/2003, tant pel termini en què s’han de dur a terme com respecte de l’àmbit territorial afectat.
MARC NORMATIU
• La llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, on es determina que les entitats locals situades en zones d’alt risc han de disposar d’un pla de prevenció.
• El Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures per a la prevenció d’incendis.
• La Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció d’incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals, modificada per la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.
• Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals a les urbanitzacions, el qual desplega aquesta Llei. Amb aquesta normativa es defineixen les zones on s’ha d’aplicar la normativa i les mesures de prevenció que s’han d’adoptar.
• Resolució núm. 1278 de l’1 de juliol de 2014 per oferir assistència tècnica als ajuntaments de municipis de menys de 20.000 habitants per a la redacció o actualització dels plànols de delimitació de les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions afectades per la Llei 5/2003.

document d’acompanyament al planol-stmiquelcampmajor

Plànols pla de prevenció d'incendis

Plànol Sant Miquel de Campmajor- (Seleccionar la imatge per veure el plànol)

 

Plànol comarcal– (Seleccionar la imatge per veure el plànol)

Decàleg per avançar cap a una transició energètica al servei de la ciutadania

DECÀLEG PER AVANÇAR CAP A UNA TRANSICIÓ ENERGÈTICA AL SERVEI DE LA CIUTADANIA

1 SOBIRANIA ENERGÈTICA REAL

Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya som conscients que cal lluitar contra el canvi climàtic complint amb els compromisos europeus per arribar al 2050 produint el 100% de l’energia que necessita el territori català a partir de fonts renovables. Però cal fer-ho avançant cap a una sobirania energètica real, al servei de la ciutadania i basada en estratègies veritablement sostenibles, tant des del punt de vista social, ambiental i cultural com econòmic.

2 PLANIFICACIÓ PARTICIPATIVA

Demanem a la Generalitat de Catalunya i al conjunt de les administracions i agents socials, una PLANIFICACIÓ participativa del desplegament de les renovables, amb dos objectius bàsics: que contribueixi a l’equilibri territorial i que permeti passar progressivament de l’estructura vertical actual (l’energia en mans dels oligopolis) a una estructura més horitzontal (basada en instal·lacions petites i mitjanes en mans de la ciutadania).

3 PRIORITZAR L’ESTALVI I L’AUTOCONSUM

Cal una bona planificació, que minimitzi la necessitat d’instal·lar macroprojectes de centrals renovables que perpetuaran la dependència dels oligopolis energètics i causaran impactes molt agressius sobre el territori català. Aquesta planificació ha de començar per impulsar els projectes de reducció del consum i millora de l’eficiència energètica, així com la implantació d’instal·lacions de renovables que potenciïn l’autosuficiència energètica de totes les llars i les PIME. Per complir amb l’objectiu de la Comissió Europea que el 2050 el 100% del parc immobiliari estigui descarbonitzat, cal destinar Fons Europeus a la rehabilitació d’edificis per a millorar-ne l’aïllament, l’eficiència energètica, instal·lar-hi renovables i tecnologia intel·ligent que redueixi els consums. I les noves edificacions haurien de construir-se garantint un balanç energètic positiu.

4 PROJECTES COMUNITARIS

Cal que ens faci avançar cap a una sobirania energètica real, potenciant els projectes de comunitats energètiques locals, les experiències public ocomunitàries i les petites o mitjanes instal·lacions (menys de 10 MW) promogudes amb capital públic i/o privat procedent d’inversors locals que aprofitin les diverses fonts locals de renovables (hidroelèctrica, biomassa –garantint una gestió correcta dels boscos-, geotèrmia, eòlica, fotovoltaica…) tot vetllant perquè aquestes instal·lacions tinguin un impacte reduït en l’entorn i es distribueixin equitativament per tot el territori català. Cal destinar Fons Europeus a aquests projectes d’alta rendibilitat social i baix impacte territorial.

5 APROPAR PRODUCCIÓ I CONSUM

Cal que prioritzi la implantació dels projectes mitjans o grans (més de 10 MW) de producció de renovables en espais periurbans, industrials, degradats i de serveis (xarxa viària, canals de reg, embassaments, etc.), així com altres espais intensament antropitzats (espais intersticials, perifèrics, etc.) propers als llocs de consum. Cal que redueixi i minimitzi la implantació de grans centrals de producció de renovables en sòl no urbanitzable per evitar la industrialització de bona part dels paisatges naturals i rurals que constitueixen l’ànima del territori, un element fonamental del nostre patrimoni identitari i base essencial per no reduir la nostra sobirania alimentària. I cal que afavoreixi, mitjançant un planejament urbanístic adient, la proximitat entre usos residencials, llocs de treball i serveis, millorant la riquesa, mixticitat i diversitat d’usos als nuclis urbans, promovent el comerç de proximitat, la protecció dels horts urbans i sòls agrícoles de proximitat, tot reduint el cost energètic del transport.

6 REFLEXIÓ TERRITORIAL

Cal activar les eines de reflexió territorial (les cartes del paisatge comarcals i el desenvolupament de la Llei d’Espais Agraris, entre d’altres) per poder decidir, de forma participativa (amb les administracions locals i la ciutadania), quins són els espais idonis per a la instal·lació de les grans centrals industrials de producció d’energies renovables, tot garantint la protecció dels espais naturals i agraris, així com la qualitat de vida en el món rural.

7 RECERCA I INNOVACIÓ

Cal impulsar la recerca i la innovació en la producció de renovables per tal de convertir Catalunya en territori punter en l’aprofitament de fonts d’energia de baix impacte: biomassa –procedent d’una gestió correcta dels boscos-, fotovoltaica amb nous materials (teules, vidre, asfalt…), microcentrals hidroelèctriques, geotèrmia, eòlica sense pales, etc. Incorporant en aquests projectes els valors socials i ecològics per damunt de la rendibilitat econòmica per poder avançar cap a una transició energètica realment sostenible.

8 GESTIÓ PÚBLICA DE L’ENERGIA

Cal avançar cap a la gestió pública de l’energia, on la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments haurien de jugar un paper clau amb l’objectiu d’assolir el control de les xarxes de distribució de l’energia, la gestió de les centrals hidroelèctriques amb període de concessió caducat o que finalitzarà pròximament i agilitzant la implantació d’instal·lacions de renovables en tots els equipaments públics, tot garantint l’accés bàsic a l’energia dels col·lectius en risc d’exclusió.

 

9 DEROGACIÓ DEL DECRET LLEI 16/2019

Cal crear un nou marc legal per a les renovables que respecti els valors de la normativa europea i catalana preexistent, que s’elabori amb transparència i amb la participació de les administracions locals i la ciutadania. Demanem la derogació del Decret Llei 16/2019 d’impuls de les energies renovables, que únicament ha servit per impulsar l’allau de macroprojectes promoguts pels oligopolis i que es decreti una moratòria de tots els macroprojectes de producció d’energies renovables actualment en tramitació.

 

10 GARANTIR LA CAPACITAT DE DECISIÓ MUNICIPAL

Cal garantir la capacitat de decisió dels ajuntaments i de la ciutadania afectada en el procés d’autorització de la ubicació dels macroprojectes de renovables, tot articulant els mecanismes necessaris per evitar l’excessiva concentració sobre determinats territoris, la instal·lació de projectes que puguin afectar negativament elements clau del patrimoni natural, cultural i paisatgístic català i que garanteixin la protecció dels drets bàsics dels habitants dels territoris afectats.

Campanya Vespa Asiàtica

Selecciona la imatge per accedir a la Campanya  “Caça la vespa asiàtica” de l’àrea de Promoció Territorial del Consell Comarcal del Pla de l’Estanya.

 

Vídeos

 

Vídeos informatius de la vespa asiàtica

 

Implicació ciutadana

Cicle biològic de la vespa

Com construir una trampa casolana